Aquest matí hem rebut la visita d’en Perejaume a l’escola. Després que la passada setmana vam anar a La Pedrera a veure la seva exposició, avui hem pogut compartir una bona estona escoltant-lo i fent-li algunes preguntes que ens havia generat l’exposició.
Us transcric els apunts que he pres, espero que us siguin d’utilitat.
Per Perejaume, és important desestimar les mesures. Res és més important que res pel simple fet de ser més gran.
En els últims temps ens hem preocupat molt per aprofitar el temps, el moment, i en canvi, potser s’ha descuidat aprofitar l’espai. Perejaume assenyala que aquesta és una de les seves línies de recerca. En aquest sentit, la contemporaneïtat valora la velocitat. Què passa però amb la percepció del món? Hi ha molt de percepció intel·lectual cap el món. Exemplifica aquesta afirmació parlant del satèl·lits que ens envien constantment imatges d’on som. Hi ha molta visualitat i en canvi descuidem l’apropament perceptiu, el fet i la possibilitat d’entrar en contacte amb les coses d’una manera física.
Per en Perejaume als artistes sovint els hi ha mancat una visió crítica del món. Han entrat en el que anomenem el mercat de l’art i per ell hi ha una certa mesquinesa en determinades actituds. D’alguna manera és una modernitat mal entesa. A vegades aquestes actituds ens han dut a mostrar una cert caràcter perjoratiu cap allò que ens és proper. Perquè valorem el turó llunyà i despreciem el proper? En el seu treball, és important aprofitar el que tenim més a mà, també el què és personal, el que prové del nostre interés.
En Perejaume assenyala que hi ha un moment en que es crea una connexió entre l’obra, entre el que fa com a artista en una exposició i l’espectador. També diu que aquest fet no succeix sempre. Ho exemplifica com quan comencem a llegir un llibre i no sabem ben bé perquè, ens enganxa, ens atrapa i fins i tot, gaudim imaginant que passarà després.
Situats en el seu treball, l’artista comenta dues maneres de pensar ben diferents:
“Només perdura el que és repeteix”. Cultura pagesa.
“Només perviu el que és fixa”. Cultura acadèmica.
La feina de l’artista ha de ser mirar les coses des d’una altra banda i en el seu treball vol “muscular” el cap en aquesta direcció.
Algunes preguntes dels alumnes:
Perquè no hi ha gravats en aquesta exposició?
D’entrada el gravat ha complert la funció d’il·lustrar llibres. En aquest tipus d’exposicions tendeixes a mostrar obres originals. Tot i això, hi ha serigrafies i papers preparats a partir de planxes, tot i que tot són peces úniques.
Sobre les grans obres de la història de l’art: el que fa potents aquestes peces és el fet que generació rera generació en fan relectures i sembla com si les descobríssim de nou.
Per Perejaume, l’obra s’ha de resistir a la comprensió.
Una alumna pregunta per el significa de l’obra Atròfia del dibuix l’artista comenta que la societat actual tecleja i visualitza moltes imatges, però que hi ha una mancança en la generació de textos i també d’imatges a través del traç, de la gestualitat.
Perejaume comenta que en les seves obres intenta “jugar amb el temps”, referin-se a l’excució material de l’obra, hi ha moments en els que el treball és ràpid, mentre que en d’altres espais cal recreació o meticulositat.
Respecte la inspiració, considera que sovint hi ha un aspecte que entra dins la naturalitat en la creació i que ell anomena ritme. El ritme de la obra és com un motor, com un batec, com una pulsació.
Paral·lelament, també considera que la creació té un cert punt d’obsessió i que cal saber aturar l’obra, ja que hi pot haver el perill de perdre’ns.
També parlem de la paradoxa que pot generar la seva exposició, demanant decréixer a través de la creació d’un munt d’obres… sobre aquest tema, Perejaume comenta que per ell una exposició no ha d’estar resolta. Ha de fer preguntes i a més, ha d’assimilar el problema que proposa. L’artista recorda la seva exposició al MACBA: Com deixar de fer una exposició?
Preguntat per el seu lloc de treball i si viatge molt, ens comenta que de fa 20 anys que va fer el seu taller al Montnegre, la seva obra i ell mateix han anat creixent en aquest espai, diu que l’espai es fa gran amb tu.
Finalment, preguntat per aquesta forma que té de parlar de les obres com si tinguessin vida pròpia, apunta la paraula ANIMISME, que consisteix a otorgar qualitats de vida als objectes inanimats. Perejaume diu que probablement els objectes i els arbres no parlen, però que és interessant pensar que no tot és completament mort i que nosaltres som únics.
Només ens resta agrair la visita d’en Perejaume, ha estat tot un plaer escoltar-lo!!!
