Aquest matí hem gaudit d’una audició de piano a càrrec de Miquel Bosch, alumne de 2n de Batxillerat i de les explicacions de l’Imma Planas, professora de música a l’escola.
Us reproduïm les explicacions de l’Imma i algunes fotografies de l’audició. Moltes gràcies per convidar-nos!!!
UNA PASSEJADA PER LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA A TRAVÉS DEL PIANO
Comencem aquesta passejada pel S XVII i 1a !/” del XVIII. Durant aquests 150 anys es desenvolupa l’estil anomenat BARROC.
És un moviment comú en totes les arts i es caracteritza per ser molt carregat d’adornaments que disfressen, es a dir, tapen l’estructura original. (una paret, una columna…..)
La música barroca es caracteritza per ser molt mecànica i gens expressiva, però arquitectònicament molt elaborada. Juguen amb la melodia, de tal manera, que com la paret queda amagada per ella mateixa.
El màxim exponent del Barroc és J. S. Bach, compositor alemany nascut a Eisenach.
Passem a escoltar, d’aquest compositor, un fragment de la “Simfonia a 3 veus” a on notarem aquestes característiques anteriorment esmentades.
Escolteu la melodia…………
Aquesta melodia intenteu retenir-la, també el patró rítmic de la mateixa i veureu que a través d’un ritme molt mecànic, es va repetint, imitant, canviant d’8a, de tonalitat i es va perseguint ella mateixa.
Torneu-la a escoltar…..
Ara escoltem la “Simfonia a 3 veus”
Durant el Barroc la música només s’escoltava a les corts reials i el músic que no aconseguia un treball en alguna d’elles, no podia guanyar-se la vida amb la música, cosa que li va passar a J. S. Bach. Segurament perquè la seva música era tan avançada per la seva època, que no l’entenien i per tan, la rebutjaven.
Tanqueu per un moment els ulls i traslladeu-vos a la sumptuosa cort de Versalles a França.
Escolteu un fragment de la “Suite francesa no 6” de Bach. Notareu el sentit cortesà d’aquesta música i a la vegada les característiques de la música barroca.
Passem a la 2a ½ del S. XVIII a on es desenvolupa el moviment CLÀSSIC
Aquest moviment artístic és compartit, novament, per totes les arts i es caracteritza per rebutjar els adornaments del passar i buscar la claredat, l’elegància… És un retorn a la Grècia Clàssica.
En aquesta època apareix per 1a vegada l’instrument anomenat “Piano-forte”. Com el seu nom indica, aquest instrument permet expressar, es a dir, fer canvis d’intensitat.
La música clàssica, és expressiva, elegant, amb una melodia molt destacada (al contrari del Barroc), són molt respectuosos amb la forma musical i es caracteritzen per uns finals molt conclusius (com aquest………..)
El músic més representatiu del Classicisme és W. A. Mozart. Va ser un nen prodigi que no va creixer mai i com a nen prodigi, va ser manipulat pels adults i havia de demostrar constantment la seva vàlua musical de moltes maners, com per exemple, tocar el piano amb els ulls tancats.
Intentarem plasmar idènticament aquest fet interpretant un fragment de la seva “Marxa turca”. Escolteu les característiques de la música clàssica que s’han indicat.
Passem a continuació a parlar d’un compositor que significa l’inici del Romanticisme musical. Moviment que es basa en l’expressió de sentiment.
Ens referim a L. Van Beethoven, compositor que a través de la seva música ens expressa els seus més íntims sentiments.
Aquí comença a jugar un paper molt important l’expressió, cosa que dificulta el que se’n diu interpretació, doncs l’intèrpret s’ha de posar dins la obra i dins del fet per la qual ha estat concebuda. Només així s’aconsegueix transportar el sentiment del compositor als oients.
Escolteu un fragment de l’obra “Para Elisa” de Beethoven. Primer la sentireu cenyida estrictament a la partitura, sense cap mena d’expressió, és a dir, sense interpretació.
Torneu-la a escoltar donant-li l’expressió que li pertoca, és a dir, interpretant-la. Els sentiments que traspua són amorosos, doncs la va dedicar a una seva estimada.
Passem a escoltar un fragment de la “Sonata Patètica”. En aquesta obra, Beethoven ens comunica uns sentiment molt canviants, produïts per la seva vida infeliç(degut a la seva sordesa), que van des de l’eufòria fins al que s’anomena “tormenta interior” ( fruit de l’angoixa, depressió, pensament en el suïcidi….) No oblideu que,a part dels seus problemes personals, a Beethoven li va tocar viure una situació convulsa políticament, ja que tot Europa estava vivint la invasió Napoleònica.
En el S. XIX es desenvolupa el moviment ROMÀNTIC. Tal com ho va fer Beethoven, els compositor, que el prenen com a model, expressen els seus sentiments.
L’instrument clau d’aquest període és el piano. Tots els compositors són pianistes, però els més representatius són Frèderic Chopin (Polonès) i Franz Liszt (Hungarès). Els dos compositors es varen conèixer a París i varen intercanviar coneixements, però eren molt diferents.
CHOPIN era molt introvertit i fruit del deu caràcter, treia del piano unes sonoritats íntimes i delicades. Només volia tocar per la gent que cabia al voltant del seu piano..El caracteritzaven amb els dits que eren plomes d’au.
Chopin va morir tuberculós molt jove.
Escoltem Chopin, un fragment de “l’Impromptu- Fantasia”. Fixeu-vos amb l’expressivitat d’aquesta música i el gran melodisme que desprèn la música de Chopin.
LISZT era molt extrovertit i segur d’ell mateix. Era el rei dels escenaris. Quanta més gent hi havia, més donava de si. La seva forma de tocar era forta i apassionada. El caracteritzaven amb un martell a cada ma.
Va viure la vida intensament i es el que va viure més anys dels compositors romàntics.
Escolteu de Liszt, un fragment del “Somni d’amor no 3” a on notareu aquest canvi de caràcter.
El Romanticisme alemany està representat per Robert Schumann, compositor enamoradíssim del piano, cosa que es veu reflectida en tota la seva obra.
Amb la seva obra vol aconseguir la bellesa i la poesia que s’amaga darrera de la música, a costa de copsar tot el que l’envolta, des de la natura, els sentiments humans i també tot el que resulta de les seves experiències.
Aquesta recerca constant i utòpica el porta a embogir i acabar els seus dies en un sanatori mental.
Escolteu un fragment de “Escenes de nens”concretament el titulat “De terres llunyanes”. El va composar contemplant com jugaven els seus fills.
A finals del S. XIX comença a França el moviment anomenat IMPRESSIONISME. Aquest moviment comença amb la pintura i es caracteritza per ser “naturalesa pura i dura”. Busquen el color, la textura, la imatge…..i volen crear impressions visuals.
Els músics pretenen el mateix, però en aquest cas, volen crear impessions sonores com el mar, l’aigua, el vent, la nit…..
Els compositors Impressionistes són Claude Debussy, Gabriel Fauret, Maurice Ravel i Frederic Mompou, compositor català. (molts compositors catalans varen anar a estudiar a París amb aquests compositors)
Escoltarem un fragment de “l’Arabesque no 1”
Tanqueu per un moment els ulls i experimenteu quin element de la natura us suggereix aquesta música.
(Descriu com cabals d’aigua formen un riu que corre per terrenys desiguals)
En aquesta obra s’escolten uns acords que ens recorden el que serà una mica més endavant el Jazz) (acords)
Els músics del S. XX detesten el Romanticisme,m per la qual cosa, volen innovar trencant conscientment i expressament amb tot el que s’havia fet abans. Tracten la música amb moltes dissonàncies i amb un llenguatge completament diferent.
Escolteu aquest fragment improvitzat que ens recorda la música de Bela Bârtok a on notareu aquest canvi de llenguatge tan espectacular.
El S. XX es caracteritza per la pluralitat d’estils.
El 1r i el més influient és el Jazz. Procedeix dels ritmes tribals dels negres africans que varen ser deportats a Âmèrica del Nort a manera d’esclaus i cantaven les seves músiques en els camps de treball. Aquest tipus de música té finalitat religiosa, doncs demanaven a Deu força per suportar les fortes penalitats a que eren sotmesos.
Escoltem un fragment de “Mood indigo” de Diuc Elington.
Aquest música és la que sorgirà de Nova Orleans, a on s’ubica la comunitat negra a partit del moment en que s’aboleix l’esclavitud.
A partir d’aquest moment ja es comença a parlar d’Amèrica, cosa que fins el moment només parlàvem d’Europa.
Els joves americans recercaven un estil de música amb la qual sentir-se identificats. D’aquesta recerca en sorgeix el ROCK AND ROLE., que significa “Rodar sobre un eix”. Aquest estil va revolucionar el món de la música.
Escoltarem un fragment de “Rock”
La música més comercial i popular del S. XX és el POP, d’aquí el seu nom. Aquest música és “pegadiza” i mou, o més ben dit, movia gran quantitat de diners.
Amb un “Poupurri” de Pop acabarem aquesta audició a on hi te presencia petits fragments d’alguns autors més importants, no tots, evidentment, ja que la llista és interminable.
(Beatles, Rolling Stones, Quenn, M. Jackson, Madonna, Bridney Speers i Leidi Gaga)
Esperem que hageu gaudit d’aquesta audició.
Donem les gràcies al Miquel pel temps que ens ha dedicat per poder fer possible aquesta audició.
Imma Planas
Fil de RSS desconegut
LA BOMBETA ENCESA 