Monthly Archives: Juny 2011

Comiat 2n batxillerat!!!

Ens acomiadem del curs amb amb el video que els tutors de 2n de batxillerat hem preparat a la promoció 2009 – 2011. Sort!!!

Ara si que sí!

La última foto com a grup!!! uff! costa de creure després de tot el que hem viscut… i de tantes i tantes fotografies! Doncs si! avui ens hem dissolt i el curs vinent tots encetarem nous grups amb qui compartir noves experiencies. És important saber d’on venim, però encara és més important saber encarar nous reptes amb ganes, amb esperances i amb moltíssima il·lusió (com diria el Mas de Polònia).
Hem estat un gran equip!!! costa dir res més ben dit que el que ha dit en Jordi Tarridas… sou un 10!!!
Moltes gràcies per tot, jo també he après moltíssim i m’heu fet mantenir les ganes de ser tutor, de ser un bon tutor i de millorar dia rera dia. El vostre agraïment és una gran recompensa.
Això no és Amèrica! Efectivament, nosaltres ho fet tot a la nostra manera… i ens agrada així, que carai!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per cert… tindreu notícies meves ben aviat… encara em deveu un treball… i encara us l’haig de proposar… si voleu saber de que es tracta: haureu d’esperar, jejeje!

Apali,

ismael

Performance Adrià Rodríguez i Laura Soler

el dissabte en Pau Riba va pujar dalt d’un arbre de Santa Maria i va cantar. Era un acte de reconeixement, ja que fa 10 anys, un grup de joves va aconseguir salvar aquests mateixos arbres del desarrelament punjant’hi al damunt.

Aquest dissabte però, hi va haver molts altres actes i entre ells, una performance de l’Adrià Rodríguez i de la Laura Soler, alumnes de l’escola. L’acció va consistir a dibuixar, amb guixos, cercles al terra tot encerclant els tres plataners que hi ha a la plaça de Santa Maria. L’acció va tenir uns actors imporvisats, ja que tant bon punt van començar la seva acció, alguns nens van demanar guixos per ajudar-los.

Us pengem un poema i algunes imatges de l’acció.

 

Un vell plàtan des del carrer

Un instant de tendresa, inesperat

i súbit com un xàfec, que t’agafa

al bell mig del carrer i fa parar

l’home enfeinat que ets ara, i t’adones

-et puja de l’estómac, no tens aire-

que el teu pou no té fons fins a la mort

i no era això el que tu volies, no,

i et retrobes infant i et vénen ganes

d’algú que et permeti refugiar-t’hi

suaument i càlida, sense amor.

I retrobes els teus ulls a les fulles

del plàtan. I reprens a caminar.

Carles Miralles

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.