Teràpies de xoc 5. (Primera part)

Per aquesta nova teràpia de xoc vaig demanar als alumnes que es fixessin en el mosaic de casa seva així com en les possibles taques de les parets per trobar imatges que poguessin semblar altres coses (cares, animals, coses…) com a referència, els hi vaig mostrar una imatge d’un monstre que jo veia davant de la porta de la meva habitació quan vivia a casa dels meus pares.

Com ja va sent habitual (i que duri!!!) avui tothom a portat la imatge i a més, algunes de molt i molt bones. Us felicito!!! En un proper post em comprometo a penjar una presentació d’algunes d’aquestes imatges.

A banda d’aixó, us volia mostrar imatges d’un fotògraf que va  fer moltes fotografies basant-se en aquesta idea d’observar les coses i veure’n d’altres. Es tracta de BRASSAI

brassai

 

brassai4

brassai 5

brassai6

MÁSCARAS Y ROSTROS. El arte es el lenguaje de los signos. Cuando yo digo “hombre” evoco al hombre. No lo representa como podría hacerlo la fotografía. Dos agujeros son el signo de la cara, suficiente para evocarla sin representarla. Pero, ¿no es extraño que se pueda hacer con medios tan sencillos? Dos agujeros son muy abstractos si se piensa en la complejidad del hombre. Lo más abstracto es el colmo de la realidad. [Picasso]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s